Passió en C#m7 (Do sostingut menor setena)

No feia ni mitja hora que havíem arribat a casa teva amb l’excusa de fer l’última copa. Però quina excusa era aquesta? Jo no havia begut en tota la nit perquè havia de conduir i tu et conformaves amb aquella beguda que semblava xarop de nadó. ‘Quin quadre!’, penso ara quan ho miro de lluny.

Potser van ser els mobles buits de la mudança que tot just començàvem, les parets liles a mig pintar o els primers acords de ‘Layla’ d’Eric Clapton que ara sonaven al reproductor, però vaig sentir que alguna cosa es removia dins meu. Posseït per un instint que feia anys que no coneixia em vaig abraonar sobre tu, o tu sobre mi; o tots dos alhora. Només recordo que els nostres llavis van topar i, després d’una mirada penetrant, es van fondre en un joc continu de mossegades, pessics, roncs i remolins de llengües que ballaven sobre una base de rock.

Extasiat per aquest primer contacte, el meu cor tot just es sincronitzava amb una guitarra rítmica que rasgava un riff en C#m7 (Do sostingut menor setena) que li aplanava el camí a la guitarra d’Slowhand. Abans que els dits del guitarrista comencessin el seu frenesí bohemi, els meus van recórrer la teva esquena produint-te un lleuger calfred. Vaig treure’t lentament la brusa, botó a botó, acord a acord; al meu davant apareixien aquells pits desbordants d’energia i joventut, coberts encara per uns sostenidors blaus elèctrics que no feien més que excitar-me. Volia treure-te’ls, embarcar-me en un viatge de petons i mossegades amb els teus pits turgents mentre et guiava d’esquenes fins el llit, però les teves mans no em van deixar. Les evolucions musicals del pont et van servir per aturar-me les mans i passejar-les creuades sobre els teus braços, les teves espatlles, la teva esquena. I fou llavors, amb l’esclat d’una tornada embogida, quasi frenètica, que els meus dits obriren la tanca i alliberaren aquell tresor que tan desitjava. Poc van durar els teus pits al descobert. Les meves mans es van ocupar de masegar-los amb delicadesa mentre acaronaven els mugrons a la recerca del teu plaer.

La primera tornada acabava i, aprofitant que el ritme ens donava una treva, vam creuar el menjador cap al dormitori. Aquella nit li canviaríem la funció, perquè encara se’ns faria de dia entre llençols i plaer.

Et vas tirar contra el llit agafant-me per la cintura i et vaig acompanyar. Des del menjador, arribaven nítidament les notes, acords i paraules de la cançó. Em vas robar la camisa i jo et vaig descordar el botó dels texans alts que tan bé et quedaven. Cada moviment era un vers, cada peça de roba que ens trèiem, una estrofa. Aviat jo em vaig quedar en calçotets i, aprofitant que en Clapton suplicava de nou el seu ‘got me on my knees’, em vaig agenollar per treure’t les botes una a una, sense pressa, gaudint de cada batec dels nostres cors. Vaig treure’t un camal dels pantalons, ara l’altre; i quedà al descobert un tanga de setí negre que em separava de la porta del plaer. Volia treure-te’l i compartir amb tu el meu sexe dur i excitat, però encara et faries de pregar. Vas allunyar-te fins el capçal del llit, mossegant-te els llavis com mai abans t’havia vist fer i em vas fes un senyal amb el dit que vaig interpretar com un ‘vine a buscar-me’. No m’hi vaig resistir i, amb la guitarra elèctrica en el seu apogeu, vaig desfer-me dels calçotets i vaig lliscar llit amunt fins a trobar els teus braços. El tanga va desaparèixer sota el meu cos mentre ens fregàvem mútuament i, sense poder esperar ni un sol segon més, vaig entrar a la cova del delir. El teu gemec va ofegar el cor que cantava a ple pulmó. Cridàvem de plaer i ens dedicàvem les mirades més dolces que mai s’han vist en aquest món, compartint paraules delicades, moviments dolços i petons sensuals. Els teus pits rebotaven contra el meu a cada nova contracció. Els nostres cossos units en un de sol.

Mentre a la ràdio sonava l’últim arpegi en C9 (Do novena), nosaltres tan sols iniciàvem la nostra particular aventura. Una aventura que duraria fins ben alçat el sol a l’horitzó. Els nostres cossos suats, entrellaçats en una abraçada exhausta. La ràdio feia hores que callava, però potser tornaria a sonar aquella nit si érem capaços de recuperar energies…

Pseudònim: Cavaller de l’Eramprunyà