Penitud
Mai m’havia fixat en una dona què tingués més de 30 anys. Sent jove com era,
sempre em fixava en noies de la meua edat; joves que vorejaven la vintena, be per
dalt o be per baix. Però Anna era diferent a tot el que havia vist mai. Era una dona d’uns 40 anys que desprenia sensualitat per cada porus de la pell. Devia ser una
semideessa grega. Celles precioses; frondoses i negres. Pestanyes llargues ben
negres. Nas perfectament equilibrat, equidistant entre el panteó de l’Olimp i la terra
dels mortals. Ulls marrons quasi negres què miraven l’infinit. Melena esplendorosa
de rulls indòmits. I un cos ple de corbes. No era, però, el seu gloriós físic el que
m’entabanava més, no, era la seua mirada què em deia ”jo en se molt de la vida, de
la vida i del sexe”. Era la seua forma de moure’s la que m’incitava a provar tots els
pecats prohibits. I ella d’aquests me’n podia oferir un bon grapat.
L’havia coneguda arrel d’unes classes particulars. Donava classes a un jove
desinteressat, astut però mandrós, que havia repetit primer de batxillerat. Jo havia
estat bon estudiant al batxillerat i dominava a la perfecció llatí i grec, així que vaig
acceptar i allà que em presentava cada dimarts i dijous de quatre a sis de la tarda.
Ella s’acostava algun cop durant el transcurs de la classe a veure com anava,
escoltava els talons repicar a sobre el parquet i la veia caminar balancejant els
malucs. Quan entrava al menjador em mirava i juraria que sempre que venia em
guinyava l’ull! O m’enviava un petó! Pensava que tot era fruit de la meua ment
perversa i tornava a les declinacions. En tornar a casa em masturbava feroç i
somniava amb la seua pell.
2
Una tarda em va trucar un número que desconeixia. Era ella. Em deia que volia
parlar unes coses importants sobre les classes i em va comentar si podia anar al seu
pis. Vaig anar-hi ben confós, imaginant sexe encès, però creient que allà sols
trobaria represàlies per la meva baixa concentració quan explicava les declinacions.
Em va obrir de forma gentil i natural i em va convidar a entrar sense mediar paraula,
ens vàrem besar furtivament pocs cops; desvestir-se era prioritari. Tenia els pits
grans i perfectament col·locats; ni rastre del pas dels temps. La seva figura esvelta
m’il·luminava i el camí cap al seu clítoris va ser fàcil. M’hi vaig estar una bona
estona. Amb passió i tranquil·litat vaig arrancar-li un orgasme i la vaig mirar. Ella
somreia. Amb suavitat em va agafar i es va col·locar a dalt. Em va fer una mamada
que no podré oblidar mai, quan anava a dir-li que parés em feu un gest inequívoc
demanant-me silenci. En acabar, va estar abraçada a mi uns curts minuts.
Acaronant-me em va fer vindre una erecció total. Vàrem fer l’amor. Un orgasme
conjunt. Un crit que encara està recorrent el buit de l’univers.
Vaig marxar mentre ella es dutxava. No em vaig acomiadar i sabia que no ho havia
de fer, no havíem parlat ni mai ho faríem. Allò havia estat purament corporal,
essencialment sexual. Mentre em vestia em sentia un home nou. El sexe amb ella
m’havia portat a un punt on no havia estat mai; la plenitud. Ple i pur vaig marxar
sense fer soroll. No vaig trucar per deixar les classes.
Avui l’he vista pel carrer i m’ha guinyat l’ull. Jo li he somrigut, però ningú dels dos
s’ha aturat. A casa, innocent de mi, he esperat la seva trucada. No ha trucat. M’he
masturbat abans d’escriure aquestes paraules. Estira’t al llit he rememorat cada part
del seu cos i per uns instants he recordat aquella sensació de plenitud; pur i ple he
anat a dormir apostant-me amb Jesús, el Dimoni i qualsevol ésser viu que aquella nit
somniaria amb ella.
L’home-arbre