Penitud

Mai m’havia fixat en una dona què tingués més de 30 anys. Sent jove com era,

sempre em fixava en noies de la meua edat; joves que vorejaven la vintena, be per

dalt o be per baix. Però Anna era diferent a tot el que havia vist mai. Era una dona d’uns 40 anys que desprenia sensualitat per cada porus de la pell. Devia ser una

semideessa grega. Celles precioses; frondoses i negres. Pestanyes llargues ben

negres. Nas perfectament equilibrat, equidistant entre el panteó de l’Olimp i la terra

dels mortals. Ulls marrons quasi negres què miraven l’infinit. Melena esplendorosa

de rulls indòmits. I un cos ple de corbes. No era, però, el seu gloriós físic el que

m’entabanava més, no, era la seua mirada què em deia ”jo en se molt de la vida, de

la vida i del sexe”. Era la seua forma de moure’s la que m’incitava a provar tots els

pecats prohibits. I ella d’aquests me’n podia oferir un bon grapat.

L’havia coneguda arrel d’unes classes particulars. Donava classes a un jove

desinteressat, astut però mandrós, que havia repetit primer de batxillerat. Jo havia

estat bon estudiant al batxillerat i dominava a la perfecció llatí i grec, així que vaig

acceptar i allà que em presentava cada dimarts i dijous de quatre a sis de la tarda.

Ella s’acostava algun cop durant el transcurs de la classe a veure com anava,

escoltava els talons repicar a sobre el parquet i la veia caminar balancejant els

malucs. Quan entrava al menjador em mirava i juraria que sempre que venia em

guinyava l’ull! O m’enviava un petó! Pensava que tot era fruit de la meua ment

perversa i tornava a les declinacions. En tornar a casa em masturbava feroç i

somniava amb la seua pell.

2

Una tarda em va trucar un número que desconeixia. Era ella. Em deia que volia

parlar unes coses importants sobre les classes i em va comentar si podia anar al seu

pis. Vaig anar-hi ben confós, imaginant sexe encès, però creient que allà sols

trobaria represàlies per la meva baixa concentració quan explicava les declinacions.

Em va obrir de forma gentil i natural i em va convidar a entrar sense mediar paraula,

ens vàrem besar furtivament pocs cops; desvestir-se era prioritari. Tenia els pits

grans i perfectament col·locats; ni rastre del pas dels temps. La seva figura esvelta

m’il·luminava i el camí cap al seu clítoris va ser fàcil. M’hi vaig estar una bona

estona. Amb passió i tranquil·litat vaig arrancar-li un orgasme i la vaig mirar. Ella

somreia. Amb suavitat em va agafar i es va col·locar a dalt. Em va fer una mamada

que no podré oblidar mai, quan anava a dir-li que parés em feu un gest inequívoc

demanant-me silenci. En acabar, va estar abraçada a mi uns curts minuts.

Acaronant-me em va fer vindre una erecció total. Vàrem fer l’amor. Un orgasme

conjunt. Un crit que encara està recorrent el buit de l’univers.

Vaig marxar mentre ella es dutxava. No em vaig acomiadar i sabia que no ho havia

de fer, no havíem parlat ni mai ho faríem. Allò havia estat purament corporal,

essencialment sexual. Mentre em vestia em sentia un home nou. El sexe amb ella

m’havia portat a un punt on no havia estat mai; la plenitud. Ple i pur vaig marxar

sense fer soroll. No vaig trucar per deixar les classes.

Avui l’he vista pel carrer i m’ha guinyat l’ull. Jo li he somrigut, però ningú dels dos

s’ha aturat. A casa, innocent de mi, he esperat la seva trucada. No ha trucat. M’he

masturbat abans d’escriure aquestes paraules. Estira’t al llit he rememorat cada part

del seu cos i per uns instants he recordat aquella sensació de plenitud; pur i ple he

anat a dormir apostant-me amb Jesús, el Dimoni i qualsevol ésser viu que aquella nit

somniaria amb ella.

L’home-arbre